Una cala petita equipada amb tots els colors reglamentaris...

Una cala petita equipada amb tots els colors reglamentaris...

 

 Aquest poema m'ha robat el cor, m'ha compungit i m'ha emocionat molt. Una cala petita, equipada amb tots els colors reglamentaris... Era el que deia sobre la nostra llengua, com a literària, una Cèlia Sànchez-Mústich joveneta (1989) al seu primer llibre de poemes LA cendra i el miracle. Espectacular.

 

Petita llengua

La llengua amb que escric
... no és un oceà
ni un mar
ni una llarga platja.
Més aviat s'assembla a una cala petita,
equipada amb tots els colors reglamentaris,
terrible i temptadorament fotogènica
des del poema.

            

1. Tema del poema.

2. Contingut.

3. Resum.

4. Opinió personal.

 

     1. La llengua de l'escriptora.

     2.Tracte sobre la llengua catalana que no es res epecial pero a l'hora es una llengua plene de divercitat.

    3.No es una gran llengua pero si una llengua preciosa per escriure.

    4.Es un text molt bonic. 

    
         Horitzó circular


    1. Llegeix el nou text de na Carolina. Destria la introducció, el desenvolupament i el desenllaç.

    2. El text és una història fictícia per parlar d'un tema real molt important. Quin seria aquest tema?

    3. Descriu el paisatge que aparareuix a la narració.

 

          

          1. Introducciò:  Feia dies que caminava incansable per senders salvatges d’aquell bosc                        gairebé inescrutable. Desenvolupament: No duia cap brúixola i el seu sentit de l’orientació s’havia espatllat només néixer. La inèrcia de les seves passes mecanitzaven un ball constant seguint el compàs de tres per quatre, en clau de sol. Perquè només caminava de dia, quan la llum irisava tots els arbres. De nit, amb els seus ulls felins, poc hi dormia, sempre alerta al perill. Cada soroll estrany accelerava el batec del seu cor a mil revolucions per segon. I quan el soroll s’ofegava en el silenci, el seu cor entrava en calma i es deixava endur durant uns instants pel seu món del subconscient, aquell en què els somnis són els que decideixen. Un dia, que semblava igual a tots els anteriors, va succeir quelcom diferent. Seguia constant amb el seu pas, els arbres quedaven enrere i sempre venien d’altres. Però de cop i volta, els arbres ja no aparegueren més i quedaren en el retrovisor del seu record immediat. Sorprenentment es va veure al bell mig d’una clariana i per molt que cerqués un horitzó, no el trobava. Era el centre d’una circumferència i tenia tres-cents seixanta camins possibles per triar, sense cap mena de pista. Confosa, s’aturà i segué a terra. Dessenllas: Fins ara només li havia calgut seguir la drecera preestablerta, sense necessitat de decidir res. Però ara, tot era diferent. I no sabia què fer. Era de dia i es posà a dormir. La rutina constant s’havia esvaït i començava un nou destí, el de la llibertat.

    2. Que nosaltres volem llibertat i volem un poquet mes de in dependencia i quant ens donen llibertat no 

   sabem que fer amb ella. 

    3.Un bosc oscur i lugumbre i de cop i volta hi ha una clairana circular amb 360 camins per elegir.