jueves, 30 de mayo de 2013

El blog...


                                                        




 1. Fes una entrada on expliquis la teva experiència viscuda fent feina a través del blog digital. Pots explicar les següents coses: Quines feines hi sols fer, el tema de les imatges, què t'ha aportat, què has après, si t'ha motivat, etc. EL MILLOR ESCRIT SERÀ PUBLICAT A LA REVISTA DE L'INSTITUT! 

 Primer de tot vull agrair a la professora tot l'esforç que a de fer per que aixo funcioni, ja que a de fer
ella mateixa les entrades i es a de corregir totes les entrades dels 13 alumnes que som.

El que mes em fet es son els comentaris de textos, tant en Català com en Castella i també alguns
exercicis de socials. També un tema molt tractat son els textos reivindicatius, contra els desau-cis i contra les retallades. Les imatges que solem utilitzar son còmiques, per animar un poc l'ambient.

Aquesta feina amb el bloc em a ajudat a expres-arme millor i me avesat a escriure i llegir mes, em a
animat a fer mes feina a amb ordinadors i a llet-gir mes.
                  

           

           

miércoles, 29 de mayo de 2013

Els diferents conceptes sobre la família


                         1. Resumeix el text Els diferents conceptes sobre la família.

                         2. Fes un comentari personal sobre l'escrit. Què en penses? Creus que un infant és més feliç en una família tradicional? Raona la teva resposta.

                         3. Creus que el lloc on es viu influeix en tenir un tipus de família o un altre? (Barri, ciutat, país...). Argumenta la teva resposta.

                         4. Exposa quin és el teu ideal de família i explica per què.

  
          Els diferents conceptes sobre la família

 
Darrerament el concepte de família ha esdevingut objecte de polèmica, amb molta presència als mitjans de comunicació i opinions i manifestacions de signe oposat.

Un dels últims episodis d'aquesta polèmica va escaure's el 27 de gener de 2008, arran d'un acte al Palau de Congressos de Barcelona que aplegà cinc mil assistents en defensa de la dita família tradicional, acte contestat fora del recinte per un grup que cridava consignes en favor de la llibertat sexual, del matrimonis homosexuals i del dret d'avortament.


Promogut per algunes entitats cristianes, l'aplec del Palau de Congressos no va estalviar crítiques als governs català i espanyol, similars a les expressades en la manifestació feta a Madrid el mes de desembre de l'any passat en favor de la família cristiana (l'havia convocat l'arquebisbat d'aquella ciutat). Tots dos actes compartien una mateixa idea de fons: que els poders públics volen arraconar la família tradicional, segons que es desprèn de la llei que regula el matrimoni homosexual, de la que agilita el divorci i de l'assignatura d'educació sobre ciutadania...


Contra aquesta idea, hom argumenta que hi ha models familiars diversos, i que el reconeixement legal d'aquesta diversitat no va contra ningú, sinó que es limita a tenir en compte la pluralitat de fet de la societat.


De la família a les famílies

 Les dades de l'IDESCAT il·lustren la diversitat de models familiars.Sigui com sigui, el cas és que la diversitat de models familiars és inqüestionable. La família tradicional, de pares casats amb fills, continua predominant, però és contrarestada per la proliferació de llars unipersonals, famílies monoparentals (pare o mare amb fills), parelles de fet, parelles sense fills, unions homosexuals, llars compartides... Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT), durant el període 1991-2001 les parelles de fet van passar del 4,48% al 8,68%; les llars unipersonals, del 13,59% al 20,93%; les llars monoparentals, del 8,18% al 8,47%; les parelles sense fills, del 20,88% al 22,41%; en canvi, les famílies amb fills van passar del 52,11% al 40,95%.

El cas de Barcelona...

 El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven el 30%.Aquesta tendència a la baixa de la família tradicional és més accentuada a Barcelona, segons l'estudi 'Evolució i tendències de les llars, les famílies i les persones a la ciutat de Barcelona'. El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven poc més del 30%, tan sols quatre punts més que no les llars unipersonals, les que més havien augmentat d'ençà del 1991. Les parelles sense fills ranejaven el 20%; les mares amb fills eren el 7,65%; i els pares amb fills, l'1,49%.

...i, especialment, d'alguns barris

Les llars unipersonals són les primeres a la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample.Més encara: les llars unipersonals superaven les de pares amb fills als districtes de la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample, amb percentatges de més del 30% en tots tres casos. L'estudi també exposa que el 2002 els casaments civils van ultrapassar els casaments religiosos, fet general a Catalunya dos anys més tard (el 2004 el 60% dels casaments de Barcelona foren civils).


   1.Les fmilies tradicionals van dismninuint encanvi les (noves) van augmentant.

   
  2.Jo pens que l'infant mentres es tracti bè i tengui unes persones que li donin carinyo i altres coses dona igual sa famila que tengui.


  3.No. Lo unic que podria influir seria el reguim politic ja que no acceptaria algunes families.

  
  4.Para, mara i fills. Es aixi com em imagin una familia, pero lo mes important es que els infants estiguin be.

lunes, 27 de mayo de 2013

Poesia... que vos ha acompanyat tot el curs!



            

                1. Fes un escrit sobre el que signifiquen per a tu les diferents estacions de l'any.                 2. Hem d'elaborar el poema grupal pel projecte i...CONJUGAREM ESTROFES. Heu d'escriure dues estrofes de tres versos cada una, amb rima consonant els dos versos darrers de cada estrofa. Ha de tenir aquesta estructura i ha de començar dient "Jo vull...":
                                               
                                                     
Jo vull
                                                      trobar un bon futur,
                                                      això mateix m'augur.


                                               2.Jo vull,
                                               estudiar per un bon futur
                                               per que sino acabare en l'atur.

                                               Jo vull,
                                               traballa en lo que m'agrada
                                               per que mu mare se posa molt pesada. 

  1. A l'hivern estic bè, a la primavera estic feliç a la estiu estic content i a la tardo trist.  

Dites populars i refranys del sol

Comenta quinze dels trenta-tres refranys sobre el sol que tens a continuació, explica el seu contingut i diguès per què t'han cridat l'atenció. 


                                               Dites populars i refranys del sol


Sembla que per fi el sol comença a prendre possessió del temps (ganes tenim) i que la primavera campi realment per tot arreu. Després d'aquest llarg hivern necessitam ja l'escalfor del sol. Per a donar-li la benvinguda, he seleccionat un grapat de dites i refranys d'aquest astre.

Dites populars i refranys del sol
Aigua de juliol encén el sol Despres de ploure molt vendra sol.
Al juliol, trau les garbes al sol A nes mes juliol ja podem començar a secar coses.
Al mes de Juliol, a l'era hi fa bon sol Vol dir que a nes mes de juliol es sol comensa a cremar.
Any de sol, any d'alegria  Si hi ha sol totom esta com a mes content.
Bon sol per Sant Jordi i Sant Marc i podràs veure el vi a raig Si hi ha bon sol per aquests dies les vinyes poden acabar de madurar per fer vi.
Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga Molt de sol ens  fa suar i a la nit ens aixugam
 Crema més el sol d'Abril que el de tot l'estiu A l'abril el sol encara es baix, per aixo crema mes que no el de l'agost.
De l'aigua d'octubre i de sol de maig, naix el blat El blat es sembra a l'octubre i amb l'aigua arela i amb el sol es seca.
Del sol d'hivern i de núvols d'estiu, enganyats eixiu El sol i els nuvols ens poden enganyar.
El sol de març porta refredats El sol de març que ja es calent i el vent fred ens costipen.
El sol de juny estalvia llum Fa sol tant de temps que no es nesesari ensendra sa llum fins tart.
El sol de Març es nota set anys a la cara Vol dir que el sol de Març crema molt.
El sol ha sortit i ha fet cluc, no pensis, pagès, en res d'eixut El sol a sortit i a cremat pero es torna a amagar per aixo em de anar alerta.
El sol, a l'hivern enmadrat, es lleva tard i s'acotxa aviat El sol de hivern es enganyos.
En presència del sol, poca llum és gresol El sol supera cualsevol altre llum.
Hivern molt assolellat, estiu molt ventat Si a s'hivern no fa fred a sa estiu fara vent.
Pel Juny, molt sol i molta son A nes juny en ses vacacion fa molt bon fer dormirse a cualsevol hora.
Pel juliol, pobres dels que estan al sol Fa molta calor .
Per l’advent, posa’t al sol i guarda’t del vent Per que sol fer fret.
Per l’Octubre, fuig de l’ombra i busca el sol Comensa a fer fret.
Pluja d'Abril i sol de tardor, solen fer l'any millor Far mes bon temps.
Quan el sol es pon amb capa, de tres dies no se'n escapa Cuant venen niguls no sen van aixi com aixi.
Quan plou i fa sol, passeja el caragol Es caragols serquen un puesto humit i amb erbes.
Quan surt el sol, surt per a tothom El sol cuant suet far molt de calor.
Qui té sol, que més vol? Cuant fa sol un esta bè.
Rojor al vespre, sol a la finestra Si fa sol al vestre es demati fara sol.
Sol blanc, senyal de fang Si el sol te nuvols ploura.
Sol de febrer, emmascara com un calderer El sol pot enganar.
Sol eixint, Déu ens do un bon pensament 
Sol i aigua, temps de Març Al març sol variar entre sol i aigua.
Sol matiner no dura dia sencer Si es aixeca molt demati despres te sol
Sol que pica, aigua segura  Despres de sol hi ha aigua
Vent de llevant, sol triomfant de llevant no venen nuvols

miércoles, 22 de mayo de 2013

El que ens espera...



Què vos sembla? La LOMCE es va aprovar el divendres passat i implicat tot això, entre moltes altres coses... Exposa la teva opinió personal.
    
     Trob que aquesta reforma no te ni cap ni peus. A jo no me fa cap graci que aguin fet aquest 
   reforma tan (beneita) per que aixo no far res mes que lia als estudiants i als profesors.

            1. No trob que es oblñigui i es doni tanta importancia a la religio
            3.Trob que es una vergonya que avui en dia es subvencionin aquestes escoles.
            4. No trob que nins de deu anys puguin fer un examen tant important.
            5. Molts alots que tenen 15 anys encara no saben el que volen fer i aixo es discriminatori.
            7. No trob que es agui de fer res imposat desde madrit ja que no saben lo que pasa a la resta de l'estat.