7. Estat de coma
Aquí teniu el text de na Carolina, comenta'l al teu blog, al somni turquesa i penja'l. Cerca una imatge adient.
http://www.somniturquesa.wordpress.com/somniant-amb-nantonia-lladonet/la-finestra-de-lestel/7-estat-de-coma/
7. Estat de coma
Les persianes blindades caigueren a
terra de cop. Els panys es tancaren automàticament amb una cantarella
mecànica i al compàs d’un moviment autòmat i sense ànima. Atrapat dins
teu, ara et senties dins una cuirassa que et protegia.
- Millor així.- et digueres. Aspirares i inspirares, mentre trobaves la calma. Ja res podria destorbar-te mai més.
Tancat i atrapat, amputat de l’entorn
començares a ser feliç inconscientment. La consciència pul·lulava
perduda en algun lloc més enllà dels barrots. La llibertat era a terra,
ferida de mort.
Un cop la por s’adormí, obrires els ulls i
tot era fosc. A les palpentes provares de sortir d’aquella cuirassa, un
amagatall individual i fet a la teva mida. Ficares les mans a la
butxaca i no trobares les claus. Ficares el nas al teu cervell i no
trobares tampoc cap mot de pas.
Ja era massa tard per despertar. El món
exterior havia deixat d’existir i el teu món interior era, ara, la teva
cel·la i tu restaves en estat de coma.
Trop que aquest text es molt complicat de entendre pero crec que tracta d'un homa que no vol dir els seus sentiments i es amaga dins ell mateix i tanca totes les portes cap a la realidat.
