Tu fas com sent

Tu fas com sent

     

Tu fas com sents

Diuen que a la vida tot té una recompensa. És com posar premi als propis esforços. Però res és controlable a la vida. De fet, hi ha la variable que molts anomenen sort, altres atzar. De totes maneres, altres tenen la creença que tot està preconfigurat i al néixer, ja se’ns vesteix amb un destí o fat. Qui sap?

Ell no creia en el destí perquè cada dia de la seva vida aportava un maó al castell que construïa. Un castell sense princeses ni reis, però ple de tendresa i amor, on els uns s’ajudessin els altres.

Pensava que practicant amb l’exemple, els demés es contagiarien. I al veure l’efecte contrari, es deia a ell mateix: “tu fas com sents”.

La maldat té la funció d’aprofitar-se de la bondat. I ell era la víctima propícia. Tot i així, seguia recte en la seva cursa i acabaria aquell castell, on jauria per sempre més.

 1. Llegeig aquest text i explica'l al teu blog.
  2. A qui va dirigit? Per què?

3. Fes-ne un comentari a la pàgina de na Carolina. 

 

 1.El que ens vol transmetre aquest text és que si lluites per algo que tu sents i pero n ingu et ajuda, as de seguir fent lo que creus que es el millor per tu i per tots, aunque et peguin cops tu aixequet i ho aconseguras.

 2.Pens que a nen maikon, ja que ell lutje i noltros pareix com si li destruisim un poc es cami que se va construint.