Investiga sobre la pena de mort

          TREBALL D'INVESTIGACIÓ SOBRE LA PENA DE MORT


  1. Cerca informació sobre La pena de mort a internet i fes una explicíó del que has trobat. NO HA DE SER UNA COPIAR-AFERRAR.

  2. Explica la teva opinió personal sobre la mateixa. La teva explicació ha d'anar acompanyada d'una bona argumentació que justifiqui la teva resposta.

 3. Llegeix aquest text que parla sobre la pena de mort i el resumeixes. Comenta'l paràgraf per paràgraf i n'escrius la teva opinió personal:

 

               

Pena de mort?

    Voldria encetar un debat que no sé si serà interessant però, com a mínim, és un tema prou important com per deixar-lo de banda. Com és possible que hi hagi països que tenguin la pena de mort com a pena capital? Com és possible que hi hagi persones capaces de condemnar altres persones a mort? Qui té tant de poder que pot decidir quan ha d'acabar la vida d'algú i ademés sigui una cosa legal? Com és possible que hi hagi persones la feina de les quals sigui executar els condemnats a mort? No s'adonen que amb aquesta pena també condemnen la vida dels familiars i amics de la persona condemnada?

     Això mateix ha passat a la Xina aquests darrers dies, amb la singularitat que la persona executada era europea, britànica en concret i de 53 anys. Fou condemnada a mort per tràfic de drogues al 2007 i ara, a finals del 2009 ha estat executada. La seva família ho ha intentat tot per evitar aquesta pena, i ni tan sols un certificat del metge, dient que tenia problemes mentals, ha servit per evitar aquesta execució.

     Si traslladam tot això al món de l'educació, a l'escola en concret, quin exemple dóna aquest tipus de "justícia"? Què ensenya? Que si un nin pega  a un altre i aquest darrer va al mestre a demanar ajuda, el mestre, per fer justícia, també ha de pegar al nin que ha estat agressor?

    Amb tot això no vull dir que les persones que fan coses il·legals no hagin de patir un càstig, però aquest càstig no ha de ser la mort. A més, a vegades s'han condemnat vides innocents i, amb la pena de mort, no es pot tornar enrera. Una pel·lícula molt bona que tracta aquesta situació és En el nom del pare, vos la recoman.

     Actualment encara hi ha seixanta-nou països que contemplen la pena de mort. Una xifra prou important per fer-ne debat. I no només això, avui en diam, encara hi ha moltes de persones que hi estan a favor, tot i que el nivell de suport a la pena de mort varia molt a cada país.

      Vull acabar aquest escrit fent una crida: No a la pena de mort i SÍ A LA VIDA!!!
                                                                                   Antònia Lladonet

              1. Prepara una enquesta sobre la pena de mort. Pensa en les preguntes interessants que podries fer. L'enquesta ha de tenir un mínim de 10 preguntes.


             2.  Cerca informació sobre qui eren els Cucorba. Afegeix imatges, la seva història i tota la informació que trobis.


             3. Explica el que penses que hauries de fer, en el teu dia a dia escolar, per a millorar tant la teva actitud com el teu rendiment.
                                                 
 

L'ús de l'execució formal com a càstig es remunta pràcticament als principis mateixos de la història escrita. Molts registres històrics, així com pràctiques tribals primitives, indiquen que la pena de mort ha estat part dels sistemes judicials des del principi de l'existència dels mateixos; els càstigs comunitaris incloïen generalment compensació per part de l'infractor, càstig corporal, repudi, exili i execució. Tanmateix, en comunitats petites els crims solen ser rars, i l'assassinat resulta ser gairebé sempre un crim passional. Per aquesta raó les execucions i l'exili solien ser càstigs molt infreqüents. Usualment se solia emprar la compensació o el repudi.

A certes parts del món van emergir nacions amb la forma de repúbliques monarquies o oligarquies tribals. Aquestes nacions solien unir-se mitjançant llaços comuns lingüístics, religiosos o familiars. L'expansió d'aquest tipus de nacions solia donar-se per conquesta de tribus o nacions veïnes. En conseqüència, van emergir diverses classes de reialesa, noblesa, ciutadania i esclavitud, per la qual cosa els sistemes d'arbitratge tribal van haver de modernitzar-se per formar un sistema de justícia que formalitzés la relació entre les diferents classes dins de la mateixa societat, en lloc d'entre diferents tribus relativament independents. El primer i més famós sistema de justícia conegut per a aquest nou tipus de justícia és el Codi d'Hammurabi, que establia penes i compensacions d'acord amb les diferents classes o grups socials de les víctimes i els infractors.

La Torà (llei jueva), també coneguda com el Pentateuc (el conjunt dels cinc primers llibres del Antic Testament cristià), estableix la pena de mort per al homicidi, el segrest, la màgia, la violació del sàbat, la blasfèmia i una àmplia gamma de crims sexuals, encara que l'evidència suggereix que les execucions en realitat eren rares.[2]

Tenim un altre exemple en l'Antiga Grècia, en la qual el sistema legal d'Atenes va ser escrit per primera vegada per Dracó cap al segle VII aC; en ell, s'aplicava la pena de mort com a càstig per una llista bastant extensa de delictes (d'allà l'ús modern de «draconià» per referir-se a un conjunt de mesures especialment dur).Malgrat l'estès del seu ús, no eren estranyes les proclames a favor de la seva reforma. En el segle XII, l'acadèmic sefardita Maimònides va escriure: «És millor i més satisfactori alliberar un miler de culpables que sentenciar a mort a un sol innocent».

Maimònides argumentava que executar un criminal basant-se en qualsevol cosa menys ferm que una certesa absoluta portava a una pendent relliscosa de onus probandi decreixent, fins que al final s'estaria condemnant a mort «d'acord amb el caprici del jutge». La seva preocupació era el manteniment del respecte popular per la llei, i sota aquest punt de vista, creia que eren molt més danyosos els errors per comissió que els errors per omissió.

Els últims segles han estat testimonis de l'aparició de les modernes nacions-estat, que impliquen el concepte fonamental i ineludible de «ciutadà». Això ha provocat que la justícia s'associï cada vegada més amb la igualtat i la universalitat (la justícia s'aplica a tots per igual), que en Europa va suposar l'emergència del concepte de dret natural. Un altre aspecte important és l'emergència de les forces de policia i institucions penitenciàries permanents. En aquest context, la pena de mort s'ha anat convertint en un factor dissuasiu cada vegada menys necessari per a la prevenció de delictes menors com el robatori.

El segle XX ha estat un dels més sagnants de la història de la humanitat. Les guerres entre nacions-estat han suposat la mort de milions de persones, una gran part de les quals van morir a conseqüència d'execucions massives, tant de combatents enemics presoners com de civils. A més, les organitzacions militars modernes han emprat la pena capital com a mitjà per mantenir la disciplina militar. En el passat, la covardia, l'absència sense permís, la deserció, la insubordinació i el pillatge eren crims que en temps de guerra solien castigar-se amb la mort. El afusellament es va convertir en el principal mètode d'execució en l'àmbit militar des de l'aparició de les armes de foc. Així mateix, diversos estats autoritaris: per exemple, alguns amb règims feixistes o comunistes: han utilitzat la pena de mort com un potent mètode d'opressió política. En part com a reacció a aquest tipus de càstig excessiu, les organitzacions civils han començat a posar durant aquest segle un èmfasi creixent en el concepte dels drets humans i l'abolició de la pena de mort.