martes, 26 de febrero de 2013

Activitat final treball sobre el quadre La dona a la finestra de Dalí





              



                          
               1. Torna a penjar la imatge del quadre La dona a la finestra de Dalí al teu blog i també la història que vares escriure.

               2. Activitat final: Amb totes les eines que t'he donat ara arriba l'hora que, a partir de la història que tu mateix/a has creat, escriguis un poema. Ha de tenir quatre estrofes de tres o quatre versos cada una, com a mínim. Anima't, i  li podrem mostrar a na Carolina, estarà contenta. Pensa que ja tens la protagonista del poema i l'argument, ja és molt.

                     Procura emprar les següents figures retòriques: Personificació, metàfora, comparació... i empra un llenguatge més bell...

 1.B. La Maria te 32 anys acabats de cumpli l'altre dia i avui venia a feliciterla Salvador, que no va poder anari el dia del seu aniversari ja que era el dia del seu aniversari de boda quant li explica aixo ala Mari es decepcionar tant del seu amant, ja que a ella l'enguenyaren.
Maria discuti amb el Salvador de perque no volia dirli ja a la seva dona que no era feliç amb ella i tenia que rompre perque en tenia un altra, en aquell moment Salvador es enfada la agafa del braç i li mira amb uns ulls d'assesi , pereo quant veu lo asustada que esta la Maria li dona un peto a la galta i li diu "aquest es el teu regal, li dire a la meva dona que et tenc atu", dit aixo el salvador far mitja volta i amb una portada va sortir de la casa. En aquest moment na Maria va anara la abitaciò del pis superio va obri la finestre i va comensar a reflecciona; just en aquell moment el petit Marc de 3 anys entre a l'abitacio plorant, perque un ca gros i negre li lladra atraves de la 
finestre. La Marina el agafar en braços el tranquilisar i llavonses el tumba al llit perque fagues sesta.quant a la fi estava durmint el seu fill es va torna posar a la finestra per observa els vaixells dels pescadors com tornaven dun llarc i dur dia de feina.
En aquells moments posats contra la finestra sempre pensava en el seu para que tambe var se pescador, encara que la agues deixada  quant encara era molt petita es acordava dell i dels pocs anys feliços que tengueren junts, en aquell instant es adona de que Salvador ja avia tornat i lobservava amb un  aspecta imnotitzat, li demana a na marina el que feia, pero antes de que pogues dir res va entra el Marc enfadat perque no podia i no volia dormir mes.

   "Jo en aquell moment a la vora de la finestra estava pensant en la meva sort dava trobat un 
     home com el Salvador i ava tengut un nin tan agut  com es el marc, em asust quant pens que el
     meu nou home daqui dos mesos enbarcara cap a la guerra de colonies a cuba i estara  fora 6 
    mesos si es que torna viu i jo mateija tambe pas por.Ja qe justament ara queel meu home avia
    teat amb la seva actual dona i pas pena per el meu fill que te la pigota. Pero tot junt estic felis ja
    que som  viva aqui en aquesta casa amb un fill i un home que estim i me estima. Junts podrem 
   fer front a tot". 
   En aquest moment entre el seu home i el marc. 

    POEMA:         Pot ser amor el que sent,
                   ho simplement venjança,
                   el que si podria ser es enyorança.
                   No se jo no se el que sent.

                   Amor segur segur que tenc,
                   amor matern amor vigent,
                   per un home que ara tenc,
                   jo se el que ara sent.

                  El primer home segur l'odi.
                  Enyorança per mon-pare també,
                  Amor per la mare sent
                  i un odiar matador també sent.

                  El meu home va ala guerra
                  el meu tio també, per aixo 
                  jo sent un odi permanent,
                  cap a un rei que mos ignora,
                   i l'estat també.

  MIQUEL GOMILA.


                                        

No hay comentarios:

Publicar un comentario